Un gos que acompanyi en les IAA pot patir estrès?

Molts de vosaltres ens pregunteu si un gos de teràpies pateix estrès i com el pot afectar la seva salut fer aquest tipus de treball.

D’entrada, us direm que sí, un gos de teràpies pot tenir algun pic d’estrès, però no més que qualsevol altre animal que convisqui amb persones.

Tots els mamífers tenim el sistema límbic en el cervell, que és l’encarregada de processar les emocions, així com també compartim la capacitat d’activar el cicle de l’estrès dins de l’organisme. El cicle de l’estrès és el responsable d’activar el sistema d’alerta en el nostre cos i decidir si “fuig o ataca” en una situació d’emergència.

Però els animals que conviuen amb humans que poden arribar a sofrir estrès crònic, si no estem atents als senyals dels animals i a cobrir els seus totes les seves necessitats, no sols les físiques.

Diversos estudis realitzats amb gossos associats a les teràpies, on es prenia mesures d’indicadors biològics demostren que els animals, si són ben guiats i cuidats, no pateixen estrès durant la seva activitat ni després d’haver-la realitzat. Però si no cuidem al nostre company podríem exposar-lo a situacions d’estrès que finalment li puguin provocar un estrès crònic, i com podem evitar que el nostre company co-terapeuta el pateixi:

El primer i més important fer una bona selecció del nostre company i que aquest tingui les actituds i aptituds necessàries per a poder acompanyar-nos.

També és molt important que tingui un bon ensinistrament i dessensibilització amb tot allò amb què es pugui trobar en les sessions.

Estar atents a les senyals de calma que ens ofereix l’animal per a poder reconèixer quan s’està estressant i protegir-lo d’aquesta situació.

Deixar que l’animal pugui decidir quan té suficient d’una situació i ell mateix pugui moure’s cap a un lloc on tingui més calma i se senti protegit.

No exposar-ho i forçar situacions a les quals el gos no estar preparat ni estar còmode amb elles. Així com no exposar-ho a diverses hores de sessions diàries i respectar els seus temps de descans

Treballar sempre amb un mateix referent que li ofereixi seguretat i cura tanta dins de la sessió com en la seva vida diària.

Si no respectem aquests principis l’animal pot arribar a sofrir estrès crònic, això implicaria una sobrerreacció a unes certes situacions, conductes agressives, lladrucs excessius, perseguir-se la cua, problemes gastrointestinals crònics, mostra de conductes repetitives, destrucció freqüent d’objectes, caiguda de pèl, dificultat d’aprenentatge, falta de gana, excés de dependència familiar, alteracions en les deposicions, entre molts altres símptomes que poden sorgir.

Però no sols els animals associats a les teràpies poden sofrir estrès crònic, també ho pot patir qualsevol animal que no té les seves necessitats cobertes, que té una sobreexposició a una situació desagradable per a ell, excés de sorolls, excés d’exercici, humans que exerceixen el seu poder amb agressivitat, temps prolongats de solitud, tenir molta exigència amb el gos sense tenir en compte la seva experiència ni la seva edat, entre altres situacions que puguin estressar a l’animal i es mantinguin en el temps.

L’important per a evitar l’estrès de l’animal hem d’estar atent al seu llenguatge corporal i a la simptomatologia que pugui oferir per a poder observar que del seu entorn li està estressant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *