Un gos que acompanya en les sessions de teràpies és un animal acuradament entrenat per a ajudar a millorar la salut de les persones:  perro es un animal cuidadosamente educado para ayudar a mejorar la salud de las personas: se incorpora como parte del tratamiento y su labor es esencial para mejorar la salud física, mental y emocional de las personas atendidas.

El gos que acompanya en aquesta mena d’intervencions és un company més en l’equip del terapeuta

És important recalcar, a diferència del que moltes persones puguin creure, que no és res fàcil tenir un bon gos de teràpia i que requereix d'una bona selecció, socialització i ensinistrament.

En les Intervencions Assistides amb Animals (IAA) el gos té un rol molt important, ja que ajuda al terapeuta a captar l’atenció de la persona a la qual s’atén. Els gossos

 Els gossos ajuden al professional de la salut o educació a aconseguir el seu objectiu de millorar les funcions físiques, emocionals, relacionals i cognitives de les persones a través de les activitats dissenyades perquè el gos les realitzi.

Les activitats de les IAA estan orientades cap a col·lectius diversos:: personas internas en centros penitenciarios, personas con diferentes trastornos vinculados a la salud mental, Trastorno del Espectro Autista (TEA), Trastorno del déficit de atención y hiperactividad (TDAH), niños y jóvenes con victimización sexual, mujeres víctimas de violencia machista, personas en paliativos, pacientes en las Unidades de Cuidados Intensivos (UCI) entre otros muchos. También personas que puedan tener diversas necesidades emocionales como los jóvenes en centros tutelados o personas en riesgo de exclusión social.

Quins són els requisits per a ser un gos que acompanyen en les teràpies?

Encara que molts gossos gaudeixin fer trucs habilitâtes no tots els gossos poden convertir-se en gossos que acompanyin en les teràpies.. El procés de selecció i educació del gos és fonamental, ja que és un recurs terapèutic molt valuós i desenvolupa unes activitats amb objectius concrets en les teràpies.
Recordar que els gossos de teràpies poden ser tant gossos de refugi com de criador, l'important és que compleixin amb aquestes característiques específiques, independentment de la seva raça:

• El gos ha de gaudir amb el contacte humà, és impensable treballar amb un animal que no li agrada el contacte social ja que podria generar problemes d'estrès i el seu benestar es veuria compromès.
• Ha d'agradar-li treballar a canvi d'un reforç positiu (allò que a l'animal més li agrada: menjar, joguines, carícies…) o simplement pel gust d'estar amb nosaltres.
• Ha de agradar-li la manipulació física . En les IAA les persones ho voldran tocar, acariciar, abraçar o farem activitats com pentinar-ho pel que és necessari que es mostri relaxat i tranquil.
• Ha de tenir un caràcter predictible ja que moltes vegades treballem amb persones inestables, tant físicament (persones amb poc equilibri, cadires de rodes, crosses) com mentalment.
• Ha d'estar sa i amb una bona salut ja que el seu benestar és molt important, a més un gos amb dolor o malalt pot suposar un risc.

Finalment, és necessari destacar, en contra del que molta gent creï, que un gos de teràpia no té per què ser un “supergos”, ni suportar qualsevol tipus de comportament o interaccions per part dels usuaris o pacients. Aquí, el paper del tècnic o guia és clau per a conèixer a l'animal i controlar el que succeeix en la sessió per a garantir la seva seguretat i benestar. També recalcar que mai les teràpies haurien d'anar en contra del gos i per això és clau la selecció i el treball que es realitza amb ells.