L'AUGMENT DESPROPORCIONADAMENT LES PAPARRES EN GOSSOS I GATS


La crisi climàtica i l'augment de les temperatures disparen l'aparició de puces i paparres. Com més calor i humitat, major proliferació d'aquests aràcnids. A Catalunya hi ha cada vegada més i són més variades. Moltes persones es preocupen molt pels mosquits a causa de la possible transmissió de la leishmaniosis, però les paparres són potser encara més perilloses que els mosquits.

Què són les paparres i com es reconeixen?

Les paparres són aràcnids que s'alimenten de la sang dels animals, inclosos mamífers, ocells, rèptils i amfibis. Existeixen més de 800 espècies de paparres a tot el món i es troben en una gran varietat d'hàbitats, com a boscos, camps, pastures i zones urbanes.  

Les paparres tenen cossos rodons o ovalats i la seva grandària varia segons l'espècie, podent anar des de molt petites, com la paparra dels ocells, fins més grans, com la paparra dels cérvols. Sovint es troben en àrees amb molta vegetació i utilitzen les potes per a adherir-se als hostes mentre s'alimenten de la seva sang.

Les paparres poden transmetre malalties als seus hostes, inclosos els éssers humans, la qual cosa les converteix en un risc per a la salut pública. És important tenir precaució en estar en zones on se sap que hi ha paparres i prendre mesures per a prevenir les seves picades.

Algunes de les malalties que poden transmetre als humans

És important tenir en compte que no totes les paparres estan infectades amb aquestes malalties, però sí que és fonamental prendre mesures preventives, com utilitzar roba adequada per a activitats a l'aire lliure, usar repel·lent d'insectes i revisar regularment el cos després d'haver estat en zones boscoses o amb vegetació alta.

Si apareix qualsevol símptoma després d'haver sofert una picada de paparra, és important buscar atenció mèdica immediata.

Riscos per a gossos i gats

A més, tots els que tenim gossos o gats hem de revisar-los periòdicament i, si és possible, utilitzar collarets o pipetes per a evitar que les paparres s'adhereixin, ja que els encanta la calor dels animals.

A més de causar molèsties i picades, les paparres poden provocar diversos problemes de salut en els gossos:

  • Anèmia: poden alimentar-se de tanta sang que provoquin una pèrdua excessiva i, com a conseqüència, anèmia.
  • Malalties infeccioses: poden transmetre malalties com la malaltia de Lyme o la ehrlichiosis.
  • Reaccions al·lèrgiques: algunes mascotes poden desenvolupar al·lèrgia a les picades, causant picor, inflamació i molèsties.
  • Dermatitis: les picades poden produir irritació, inflamació i infecció de la pell.
  • Transmissió de cucs: algunes paparres poden transmetre paràsits com Dipylidium caninum, causant problemes digestius i altres trastorns de salut

Per a prevenir aquests problemes, és important utilitzar productes preventius com a collarets antiparasitaris, pipetes o comprimits, mantenir la pell de l'animal neta i seca i retirar ràpidament qualsevol paparra detectada.

Com es lleven les paparres?

Recordem que les paparres solen trobar-se en zones càlides i humides del cos del gos, com les orelles o l'interior dels plecs.

El millor és comprar unes pinces amb forma de V, apartar el pèl de l'animal, introduir la paparra en l'obertura de la pinça i tirar suaument. És important extreure-la completament, ja que deixar restes pot provocar riscos i infeccions.

Resum

  • Revisar periòdicament el pelatge de l'animal, especialment després de passejos per zones boscoses o si el gat surt a l'exterior.
  • Retirar immediatament qualsevol paparra localitzada, assegurant-se que no quedin restes.
  • Utilitzar productes preventius (collarets, pipetes o comprimits) per a evitar la proliferació.

Puces

Les puces també poden transmetre malalties i causar problemes de salut tant en animals com en humans. Són conegudes per ser portadores de diferents malalties, entre elles la pesta bubónica, la malaltia de Lyme, la tularemia, la febre maculosa, la bartonelosis i altres infeccions.

En gossos i gats, les picades de puces poden provocar irritació cutània, pèrdua de pèl, erupcions, ferides i infeccions secundàries. A més, una infestació important pot causar anèmia, especialment en animals joves o afeblits.

En humans, les picades poden causar irritació, erupcions i molèsties. A més, les persones en contacte amb animals infestats també tenen risc de contreure malalties transmeses per puces.