Com prevenir i gestionar el síndrome del gos petit a casa
El síndrome del gos petit són les conductes inadequades CONSENTIDES pels humans que perjudiquen la sociabilitat dels gossos de talla petita, convertint-los en animals temperamentals i «mal educats» a l’hora de conviure.
Un estudi de la Universitat de Hèlsinki (2020) amb més de 9.000 gossos va trobar que els gossos petits tenien més tendència a tenir por, a mostrar agressivitat i a presentar problemes de comportament en comparació amb els gossos més grans. Això NO vol dir que tots els gossos petits siguin problemàtics, sinó que hi pot haver una tendència deguda a factors ambientals, educatius i fins i tot genètics.
Un altre estudi publicat al Journal of Veterinary Behavior (2010) va trobar que algunes races petites mostraven amb més freqüència comportaments com ara lladrucs excessius, marcatge amb orina i agressivitat en comparació amb races grans. Però això s’ha d'agafar amb pinces, perquè el comportament d’un gos depèn molt de l’entorn, la socialització i l’educació que rep.
En general, els gossos de talla petita SÓN MOLT MÉS CONSENTITS per part de la seva família humana que els de talla gran, ja que les conseqüències de ser un «gos mimat» en un gos gran poden ser més greus, sobretot si parlem d’una mossegada.
Per exemple, quan un gos petit té un problema i s’abraona sobre altres gossos, el que normalment es fa és aixecar-lo del terra. Molt poques vegades es demana ajuda professional per superar aquest problema, de manera que aprenem a gestionar-lo però sense solucionar-lo.
Quan un gos petit fa el gest de mossegar-nos, el renyem però normalment no li donem gaire importància.
Que més s'acostuma a fer amb un gos petit
- No el deixem relacionar-se amb altres gossos: Moltes vegades no el deixem acostar-se a altres gossos, especialment si són grans, perquè considerem que li poden fer mal. Això comporta, sovint, una manca important de socialització.
- Bordar a altres gossos i persones: Com que no els deixem acostar-se a altres gossos, molts gossos petits pensen que els altres gossos són un perill, per tant borden amb més intensitat. També la falta de socialització fa que tinguin por i que bordin tant a persones com a gossos.
- Moltes vegades mosseguen: com que són petits, els humans no tenim en compte que a la majoria no els agrada tant el contacte com pensem. Molts gossos petits acaben mossegant perquè no els respectem (senyals de calma). De fet, diversos estudis mostren que hi ha moltes més mossegades de gossos petits que de grans.
- Demana pujar als braços: Els hem acostumat a pujar als braços, sofàs i llits. Moltes vegades són molt exigents. Hi ha gossos petits que gairebé no caminen perquè sempre els porten en braços.
- Broden per cridar l’atenció: és una manera de captar la nostra atenció.
- Demana menjar: hi ha gossos que fins i tot els posen a taula i els donen de menjar amb forquilla.
- Fan les seves necessitats dins de casa: està molt estès que els gossos petits facin les seves necessitats a casa. Això fa que el gos no surti tant ni socialitzi gaire, i moltes vegades tenim un gos sense pautes higièniques establertes.
Quines races ho pateixen més?
Algunes de les races que més ho pateixen són els chihuahues, yorkshires, caniches, pomerànies, papillons, pekinesos... barrettes de poodle. No obstant això, totes les races petites poden patir-ho.
Causes del sindrome
Aquest síndrome els provoca ansietat per separació, agressivitat i fins i tot fòbies. Un altre dels símptomes és que els lladrucs esdevenen incontrolables, especialment amb persones desconegudes. Aquesta mateixa conducta en un gos gran seria insuportable, però, en un gos miniatura pot resultar graciosa per a algunes persones. A més, com més petita és la raça, més possibilitats té de patir-lo, ja que esdevé mimat i consentit igual que un nen petit.
Quines conseqüències té el Síndrome del gos petit?
- Lladrucs forts i enèrgics sense motius.
- Enfrontament amb altres gossos
- Problemes de socialització
- Rivalitats (amb altres animals i amb membres de la família humana)
- Demanar menjar contínuament
- Convivència difícil
- Passejades complicades
- Desobeir ordres
Els gossos petits són més agressius?
No, però tenim les expectatives més baixes. La gent sovint espera menys dels gossos petits. Per exemple, un pastor alemany ens arruga el nas i immediatament volem corregir-lo, mentre que un chihuahua pot ser ignorat o fins i tot vist com a «graciós». Els gossos petits no són més agressius que un gos gran, depèn del seu caràcter i sobretot de l’educació rebuda.
Com evitar el Síndrome del gos petit
Evitar el Síndrome del gos petit és molt senzill si s’aplica una educació adequada basada en normes i límits (els gossos necessiten regles per poder viure correctament) des que són petits, ja que, com les persones, els és molt més fàcil assumir-les i aprenen a comportar-se.
